11 nov 2010

L'Art de Mullar-se

La política hauria de ser l'art de mullar-se. De prendre partit clarament en un sí o un no. No s'hi hauria de valdre posicionar-se en un "si, però" o en un "no, però". Sense caure en el reduccionisme, sí que hem d'exigir als nostres partits que, sobre els grans temes, es posicionin a una banda o a l'altra de la barrera. I poso un exemple amb noms i cognoms: l'energia nuclear. Sí o no. No s'hi val de dir allò de "de moment la necessitem", "és poc contaminant en termes de CO2" o "és una energia de transició". Si us plau mullem-nos. Els votants ja estan prou allunyats dels polítics com perquè a sobre adoptin discursos ambigus amb l'argument de la centralitat. L'exercici al qual hem "sotmès" als partits, el de definir-se en un monosíl·lab no ha estat fàcil i ha tingut més o menys èxit. Tothom ha volgut participar conscient que la iniciativa s'ho valia però finalment hem hagut d'adjudicar nosaltres el sí o el no en base a les afirmacions del programa electoral, de les votacions al Parlament o dels pronunciaments públics de la cúpula del partit. Admeto que la formulació de les preguntes és un punt molt important. En cap cas no s'han fet de manera capciosa. Han estat preguntes simples, les que estan en el cap de molta gent, i de nosaltres, simples escrivents. Potser formulades d'una manera diferent, la resposta hagués canviat però en el rerafons ens hem de plantejar si això no és una petita anomalia dels discursos polítics. O és que no tothom té clar si cal o no empadronar immigrants sense papers? o si l'impost de successions s'ha de mantenir o no? Obrim el debat!

Marc Vidal Juanola

No hay comentarios:

Publicar un comentario